Molto giocoso


Jacques Leduc (1932-31 agosto 2016): Sinfonia op. 29 (1969). Orchestre Philharmonique de Liège, dir. Pierre Bartholomée.

I. Allegro ben deciso
II. Allegro vivo e molto leggiero [a 5:53]
III. Passacaille [a 11:40]
IV. Allegro ben ritmico e molto giocoso [a 18:48]


Leduc

Annunci

L’altro ieri, presso una siepe

Marcabru (attivo fra 1130 e 1150): L’autrier jost’una sebissa, pastorela. Clemencic Consort, dir. René Clemencic.

L’autrier jost’una sebissa
trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa,
si cum filha de vilana,
cap’ e gonel’ e pelissa
vest e camiza treslissa,
sotlars e caussas de lana.

Ves lieis vine per la planissa:
«Toza, fi·m ieu, res faitissa,
dol ai car lo freitz vos fissa».
«Seinher, so·m dis la vilana,
merce Dieu e ma noirissa,
pauc m’o pretz si·l vens m’erissa,
qu’alegreta sui e sana».

«Toza, fi·m ieu, cauza pia,
destors me sui de la via
per far a vos compainhia;
quar aitals toza vilana
no deu ses pareilh paria
pastorgar tanta bestia
en aital terra, soldana».

«Don, fetz ela, qui que·m sia,
ben conosc sen e folia;
la vostra pareilharia,
seinher, so·m dis la vilana,
lai on se tang si s’estia,
que tals la cuid’ en bailia
tener, no·n a mas l’ufana».

«Toza de gentil afaire,
cavaliers fon vostre paire
que·us engenret en la maire,
car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m’etz belaire,
e per vostre joi m’esclaire,
si·m fossetz un pauc humana!»

«Don, tot mon linh e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
seinher, so·m dis la vilana;
mas tals se fai cavalgaire
c’atrestal deuria faire
los seis jorns de la setmana».

«Toza, fi·m ieu, gentils fada,
vos adastret, quam fos nada,
d’una beutata esmerada
sobre tot’autra vilana;
e seria·us ben doblada,
si·m vezi’ una vegada,
sobira e vos sotrana».

«Senher, tan m’avetz lauzada,
que tota·n sui enojada;
pois en pretz m’avetz levada,
seinher, so·m dis la vilana,
per so n’auretz per soudada
al partir: bada, fols, bada,
e la muz’a meliana».

«Toz’, estrainh cor e salvatge
adomesg’ om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
qu’ab aital toza vilana
pot hom far ric compainhatge
ab amistat de coratge,
si l’uns l’autre non engana».

«Don, hom coitatz de folhatge
jur’ e pliu e promet gatge:
si·m fariatz homenatge,
seinher, so·m dis la vilana;
mas ieu, per un pauc d’intratge,
non vuoil ges mon piucelhatge,
camjar per nom de putana».

«Toza, tota creatura
revertis a sa natura;
pareilhar pareilhadura
devem, ieu e vos, vilana,
a l’abric lonh la pastura,
car plus n’estaretz segura
per far la cauza doussana».

«Don, oc; mas segon dreitura
cerca fols sa folhatura,
cortes cortez’ aventura,
e·il vilans ab la vilana;
en tal loc fai sens fraitura
on hom non garda mezura,
so ditz la gens anciana».

«Toza, de vostra figura
non vi autra plus tafura
ni de son cor plus trefana».

«Don, lo cavecs vos ahura,
que tals bad’ en la peintura
qu’autre n’espera la mana».

Gies non gard a la pintura
cel c’en espera la mana.


Lautrier

Allegro energico III


Giacomo Orefice (27 agosto 1865-1922): Seconda Sonata in re maggiore per violino (o violoncello) e pianoforte (1908). Gianluca Turconi, violino; Marco Sala, pianoforte.

I. Calmo e sostenuto
II. Adagio assai [a 7:03]
III. Allegretto moderato [a 11:29]
IV. Allegro energico – Largamente – I Tempo – Presto [a 14:56]


Orefice, II Sonata vl pf